{"id":5257,"date":"2026-10-29T09:00:00","date_gmt":"2026-10-29T08:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/nitromatic.com\/?p=5257"},"modified":"2026-10-26T17:55:01","modified_gmt":"2026-10-26T16:55:01","slug":"nitrogen-als-cellers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nitromatic.com\/ca\/nitrogen-als-cellers\/","title":{"rendered":"Com s’utilitza el nitrogen en un celler, del dip\u00f2sit a l’ampolla"},"content":{"rendered":"\n

L’oxigen \u00e9s un dels principals enemics del vi. En petites dosis i en el moment adequat forma part de la crian\u00e7a, per\u00f2 el contacte descontrolat amb l’aire oxida el vi, n’apaga els aromes, en canvia el color i obre la porta a bacteris que l’espatllen. Per aix\u00f2 el nitrogen s’ha convertit en una eina de treball di\u00e0ria als cellers: \u00e9s un gas inert, no aporta gust ni olor i despla\u00e7a l’oxigen all\u00e0 on el vi hi podria entrar en contacte.<\/p>\n\n

Repassem els usos del nitrogen al llarg del proc\u00e9s, des del dip\u00f2sit fins a l’ampolla, quina puresa necessita cadascun i quan compensa produir-lo al mateix celler.<\/p>\n\n

Inertitzar els dip\u00f2sits<\/h2>\n\n

Un dip\u00f2sit que no est\u00e0 completament ple t\u00e9 un espai de cap ocupat per aire. Aquest aire est\u00e0 en contacte directe amb la superf\u00edcie del vi durant setmanes o mesos. La inertitzaci\u00f3 amb nitrogen<\/a> substitueix aquest aire per una capa de nitrogen que protegeix el vi mentre est\u00e0 emmagatzemat, i es reposa a mesura que el dip\u00f2sit es buida perqu\u00e8 no hi entri aire.<\/p>\n\n

Abans d’omplir un dip\u00f2sit buit, es purga amb nitrogen per eliminar l’oxigen que hi ha a dins. El mateix passa amb les conduccions, les m\u00e0negues i les bombes: si no es purguen, el primer vi que hi passa arrossega l’aire que contenien.<\/p>\n\n

\"Part<\/figure>\n\n

Trasbalsos i moviments de vi<\/h2>\n\n

Cada vegada que el vi passa d’un dip\u00f2sit a un altre, ja sigui per separar-lo de les mares, per fer un cupatge o per portar-lo a la l\u00ednia d’embotellament, hi ha el risc que capti oxigen. El nitrogen s’utilitza per purgar el dip\u00f2sit de destinaci\u00f3 i les conduccions abans del trasbals, i per ocupar l’espai que deixa el vi al dip\u00f2sit d’origen. En alguns cellers tamb\u00e9 es fa servir per emp\u00e8nyer el vi per les conduccions en lloc de fer-ho amb aire.<\/p>\n\n

Reduir l’oxigen dissolt<\/h2>\n\n

El vi tamb\u00e9 pot contenir oxigen dissolt, que capta durant el bombament, la filtraci\u00f3 o el trasbals. Per reduir-lo s’utilitza el bombolleig amb nitrogen: s’injecta el gas en forma de bombolles fines que, en travessar el vi, n’arrosseguen part de l’oxigen dissolt. La mateixa t\u00e8cnica s’utilitza per ajustar el contingut de CO\u2082 del vi, de vegades amb mescles de nitrogen i CO\u2082, segons l’estil que busqui l’en\u00f2leg.<\/p>\n\n

Embotellament<\/h2>\n\n

L’embotellament \u00e9s un dels moments m\u00e9s delicats. Una ampolla buida \u00e9s plena d’aire, i l’espai que queda entre el vi i el tap tamb\u00e9. Per aix\u00f2 moltes l\u00ednies d’ompliment escombren l’ampolla amb nitrogen abans d’omplir-la i en tornen a injectar a l’espai de cap just abans de tapar-la. Aix\u00ed es redueix l’oxigen que troba el vi en tancar l’ampolla, que \u00e9s el que en condiciona l’evoluci\u00f3 durant els mesos seg\u00fcents.<\/p>\n\n

\"Ampolles<\/figure>\n\n

Quina puresa de nitrogen necessita un celler<\/h2>\n\n

No tots els usos necessiten la mateixa puresa. Produir nitrogen m\u00e9s pur consumeix m\u00e9s aire comprimit, de manera que el m\u00e9s raonable \u00e9s dimensionar l’equip per a la puresa que demana cada aplicaci\u00f3 i no per a la m\u00e0xima possible.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00das al celler<\/th>\nPuresa de nitrogen habitual<\/th>\nOxigen m\u00e0xim<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
Capa de nitrogen en dip\u00f2sits<\/td>\n99,0 %<\/td>\nMenys de l’1 %<\/td>\n<\/tr>\n
Purga de dip\u00f2sits, m\u00e0negues i l\u00ednies<\/td>\n97,0 \u2013 99,0 %<\/td>\n1 \u2013 3 %<\/td>\n<\/tr>\n
Escombrat d’ampolles i espai de cap<\/td>\n99,0 % o m\u00e9s<\/td>\n1 % o menys<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

Com que el nitrogen entra en contacte amb el vi, ha de ser apte per a \u00fas alimentari: sec, net i sense traces d’oli. Aix\u00f2 s’aconsegueix amb un bon tractament de l’aire comprimit abans del generador i amb filtraci\u00f3 al punt d’\u00fas. Tens m\u00e9s detalls sobre els requisits del gas en contacte amb aliments a la nostra p\u00e0gina de generadors de nitrogen per a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria<\/a>.<\/p>\n\n

Ampolles o generador propi<\/h2>\n\n

Molts cellers comencen amb ampolles de nitrogen. Funcionen per a consums petits, per\u00f2 obliguen a controlar l’estoc, a canviar ampolles en plena verema i a pagar lloguer i transport. Quan el consum creix, un generador propi produeix el nitrogen al celler a partir de l’aire comprimit, de manera cont\u00ednua i amb un cost que es redueix a l’electricitat del compressor i al manteniment.<\/p>\n\n

Per a la majoria d’usos d’un celler, que treballen entre el 97 i el 99 %, un generador de membrana \u00e9s una opci\u00f3 senzilla i robusta. Quan cal m\u00e9s puresa o m\u00e9s cabal, l’alternativa \u00e9s un generador PSA. En tots dos casos conv\u00e9 preveure un dip\u00f2sit de nitrogen que absorbeixi els pics de consum de la verema i de l’embotellament. Pots comparar les dues tecnologies a la nostra p\u00e0gina de generadors de nitrogen<\/a>.<\/p>\n\n

Arribar a la verema amb l’equip a punt<\/h2>\n\n

En un celler, el consum de nitrogen es concentra en setmanes molt concretes. Una avaria en plena verema o durant l’embotellament t\u00e9 un cost molt m\u00e9s alt que el de qualsevol revisi\u00f3. Per aix\u00f2 conv\u00e9 programar el manteniment del generador de nitrogen<\/a> en els mesos de menys activitat, amb el canvi de filtres i la comprovaci\u00f3 de la puresa, per arribar a la campanya amb l’equip en perfecte estat.<\/p>\n\n

Preguntes freq\u00fcents<\/h2>\n\n

Quina puresa de nitrogen necessita un celler?<\/h3>\n\n

Dep\u00e8n de l’\u00fas. Per a la capa de nitrogen en dip\u00f2sits i l’embotellament es treballa al voltant del 99 %, i per purgar dip\u00f2sits i l\u00ednies, entre el 97 i el 99 %. El generador es dimensiona segons els usos de cada celler.<\/p>\n\n

\u00c9s millor inertitzar amb nitrogen o amb CO\u2082?<\/h3>\n\n

El nitrogen \u00e9s inert i amb prou feines es dissol en el vi, de manera que el protegeix sense alterar-lo. El CO\u2082 es dissol amb facilitat i pot modificar la sensaci\u00f3 en boca, per la qual cosa es reserva per a usos concrets o es barreja amb nitrogen. Per a la protecci\u00f3 general de dip\u00f2sits i l\u00ednies, el nitrogen \u00e9s l’opci\u00f3 m\u00e9s habitual.<\/p>\n\n

Compensa un generador si el consum es concentra en la verema?<\/h3>\n\n

Dep\u00e8n del volum total de l’any. A m\u00e9s de la verema, el nitrogen s’utilitza en els trasbalsos, en la conservaci\u00f3 dels dip\u00f2sits i en l’embotellament, de manera que el consum sol estar m\u00e9s repartit del que sembla. Amb les dades de consum del celler es pot calcular en quant de temps s’amortitzaria el generador.<\/p>\n\n

El nitrogen del generador \u00e9s apte per estar en contacte amb el vi?<\/h3>\n\n

S\u00ed, sempre que la instal\u00b7laci\u00f3 estigui pensada per a \u00fas alimentari: aire comprimit ben tractat, sense traces d’oli, i filtraci\u00f3 al punt d’\u00fas. Aix\u00ed el gas que arriba al vi \u00e9s sec, net i de puresa estable.<\/p>\n\n